Divendres, mentre anava a la feina llegint el diari gratuït “20 minutos” vaig parar l’atenció en la carta al director titulada “Escuelas invisibles”. El text dona forma a algunes de les preocupacions que cada any compartim amb l’equip directiu en veure els pobres resultats en la preinscripció,  més després dels esforços invertits en fer difusió del treball que es porta a terme en el centre.
En concret aquest any, l’institut es va acostar als centres públics de primaria i va fer una xerrada en la que varen participar ex-alumnes  i on els futurs ESO feien preguntes que havien preparat a tutoria. Després es va efectuar la jornada de portes obertes.
Els resultats: de les 90 places s’han cobert vora 40 en primera opció. Ara falta esperar als sobrants d’altres instituts que atemorits  s’incorporaràn els darrers dies de l’estiu . Molts seran fills únics de famílies estructurades ( els que tenen germans a primaria puntuen per sobre d’ells i aviat les famílies monoparentals també ). Després quedarà la matricula viva, el degoteig d’incorporacions durant tot l’any . Finalment cap al segon trimestre de primer tindrem 90 places cobertes.  Amb tot això els docents fan un bona feina  i comencen a estar cansats de la continua manca de confiança.

Si teniu temps us recomano la lectura de la carta. La professora d’un centre de primària sent que forma part d’una escola invisible  i que potser hi ha classes socials  en les escoles  de la xarxa. La reflexió és la mateixa per a l’educació secundaria amb l’agreujant que no hi ha instituts invisibles si no instituts “malditos”, els més antics, els que tenen aula d’acollida, els que suporten els mites del bulling i la conflictivitat. A cada Districte un institut s’omple i l’altre queda buit amb el beneplàcit de l’administració. La majoria de les famílies queda satisfeta doncs són pocs els que han d’anar a la segona opció, alguns es retiren abans i opten directament per la concertada. Altres pares lluiten per que es construeixin nous equipaments .  I còmodament queda un ampli espai per escolaritzar sense problemes als nouvinguts que no tenen cap culpa dels nostres assumptes. Digueu- me paranoica però per que esforçar-se en equiparar la distribució de l’alumnat  si la situació present té contents a tothom ( majoria de famílies, escoles concertades   i població nouvinguda ).
Només em consola pensar que els alumnes de les escoles “malditas” assoleixen un bagatge inestimable : el respecte ,  la convivència  i la visió de realitats diferents. Això els enriqueix  i els fa millors persones.

Ana Fargas
Presidenta de l’AMPA

Anuncis